Adjunt trobareu el Pregó de Fires de Sant Narcís que vaig tenir el goig i l'honor de poder fer, a l'Ajuntament de Girona (Plaça del Vi) en nom de la Fundació METALQUIMIA, el proppassat divendres 28 d'octubre de 2022
Bona vesprada Girona,
Primer de tot, en nom de la Fundació METALQUIMIA, de la família Lagares i de tot el Grup Empresarial que m’honoro a representar voldria agrair de tot cor al consistori gironí, i molt especialment a la seva alcaldessa, la Marta Madrenas, l’oferiment de ser els pregoners de les Fires d’enguany… També molt contents que es reconegui la tasca que ha estat fent la Fundació METALQUIMIA durant tots aquests anys, reconeixement que d’alguna forma posa en valor el peculiar model de col·laboració públic-privat que hem dut a terme amb l’Ajuntament i l’Auditori de Girona, una travessia que vam encetar amb l’Anna Pagans, continuar amb el President Puigdemont, aleshores alcalde, i hem consolidat amb tu Marta... i que ha fet néixer i reeixir iniciatives tan boniques com la Jove Orquestra de les Comarques Gironines i la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.
Ser els pregoners de Sant Narcís és un honor i un regal inesperat que no ens l’haguéssim imaginat ni en el millor dels nostres somnis... certament ens ha vingut molt de nou, i molt més encara perquè ha coincidit amb el 50è Aniversari del naixement de METALQUIMIA. Sí, 50 anys d’aquella primera il·lusió del meu pare Narcís per crear quelcom genuí i transcendent que, des de Girona, s’ha estès pels 5 continents, tot contribuint a crear riquesa i progrés.
M’agradaria també fer extensiu aquest reconeixement a totes aquelles empreses, entitats i organitzacions que han fet del compromís social i l’impuls cultural la seva bandera i que, al bell mig de la desgràcia pandèmica, han continuat donant suport incondicional a tots aquells que més estaven sofrint l’impacte de la COVID... Tampoc voldria deixar d’aprofitar l’avinentesa per recordar un estimat gironí d’adopció que avui no ens pot acompanyar... m’estic referint al Bisbe Francesc, pastor i model a seguir per la seva humilitat, proximitat i caritat, i que de ben segur ara ja és amb el Príncep de la Pau... Tant de bo, ben aviat, es pugui ocupar la seva seu vacant (Off-the-record: espero que el proper pregoner ja pugui conèixer el nou Bisbe)
Mirin, fa uns mesos va arribar a les meves mans una faula titulada LA BOTIGA DE LES LLAVORS, que avui m’agradaria compartir amb tots vostès...
Conten que un dia un jove es passejava per una ciutat desconeguda. De cop i volta es trobà davant una botiga amb un rètol curiós “LA FELICITAT”. Hi va entrar i es va adonar que, darrere el taulell, els que despatxaven eren àngels.
Espantat i vergonyós, s’apropà a un d’ells i li preguntà: -
- Perdó, què veneu aquí?
- Aquí? Respongué l’àngel... aquí hi venem de tot.
- Ah! – digué el noi mig espantat – doncs us faré la comanda. Poseu-m’hi l’acabament de les guerres, de la fam, un paquet ben gros de comprensió entre les famílies...
I va continuar la llista sense quedar-se curt, fins que l’àngel el va tallar per dir-li:
- Perdoni , senyor. Crec que no m’he explicat bé o vostè no ho ha entès. Aquí no venem fruites, aquí només venem les llavors...
I precisament aquesta ha estat la mentalitat de la Fundació METALQUIMIA des dels seus inicis... perquè mitjançant l’impuls de la Cultura, de l’Educació i de la Creativació volem posar la nostra llavor per a transformar cors i mentalitats que ens portin a crear un futur una miqueta millor... en definitiva, són petites accions (llavors) que aspiren a grans transformacions.
I tot això ho fem, perquè estem convençuts que incrementant el nivell cultural, educatiu i creativador de la nostra gent ens fa més feliços... i donar felicitat és el millor regal que pots fer a la societat, creieu-me!!
Des de la Fundació METALQUIMIA ens agrada impulsar projectes innovadors, que reforcin la catalanitat i la pertinença de país i, sobretot, que reforcin valors, perquè una societat sense valors és una societat sense futur.
Amb el leitmotiv “Cultura, Educació i Creativació per fer un món millor” ens hem compromès a impulsar projectes educatius que eduquin la ment tot educant el cor, perquè educar la ment sense educar el cor no és educació en absolut.
Ens hem compromès també amb la Cultura i amb la Música Catalanes... perquè ells són el reflex de l’ànima d’un País, i una societat sense ànima mai troba el seu rumb... Estem convençuts que mimar la Cultura és prioritari, perquè en mig de pandèmies, guerres i tribulacions ens cal, més que mai, asserenar les ànimes i acostar els nostres cors...
...i ens comprometem també, i molt especialment, amb la CREATIVACIÓ, que és aquest “paraulot” que ens vam inventar ja fa uns anys i que neix d’hibridar les paraules CREATIvitat i innoVACIÓ, perquè en un futur proper, que ja és ben present, només els que s’adaptin molt i molt ràpid als canvis exponencials, i sobretot n’aprenguin d’ells, seran els que guanyaran… la resta seran convidats a viure en l’ostracisme absolut i permanent.
La crisi pandèmica de la COVID ha accelerat tot aquest procés, tot posant en valor com la socialització de la Creativació ha permès salvar tanta i tanta gent... amb uns governs totalment desbordats, les persones i les organitzacions anònimes s’han salvat i s’estan salvant a si mateixes.
En els propers 20 anys assistirem, sense cap mena de dubte, a l’explosió de la Creativació com a principal responsable de crear progrés i feina per a tothom!
Sens dubte, en un moment de “Compte Enrere Global”, no podem esperar més a endegar una democratització de la Creativació que, impactant a tots els nivells (la família, l’escola, les organitzacions de tot tipus, el País), ha de conduir-nos cap a un nou progrés, cap a un nou futur on la disrupció ens lliurarà de l’extinció.
Creativació o Extinció... nosaltres triem!
Però estic segur que més d’un em preguntaríeu: ... ostres Josep, tot això que comentes està molt bé, però vols dir que l’enrevessada situació actual està per fer gaires floritures?
Certament, la COVID va colpejar primer, i ara el desproveïment, la guerra i la inflació ho acaben d’amanir tot plegat... però és en aquests moments durs, que ni el pànic ni la paràlisi són una opció, ja que la por a la crisi genera més crisi... la por és lliure, el coratge ens fa lliures, per tant avui, i sobretot avui, ens cal ser més valents i proactius que mai! Som davant de nous paradigmes i, com més d’hora acceptem aquestes noves realitats, més ràpida serà la recuperació i n’aprofitarem les oportunitats.
Ara, que sembla que hi ha un desànim col·lectiu i manquen lideratges, no es tracta de ser optimistes ni de veure el got mig ple... es tracta de ser ACTIVISTES, de comprometre’s i de moure’s, i sobretot de creure en les possibilitats de cadascú per grans que siguin les dificultats... es tracta de fer que les coses passin, en lloc d’esperar que passin... ara és l’hora de recuperar la il·lusió en les persones i sobretot de recuperar la il·lusió pel País (perquè més enllà de les lluites fratricides entre partits, no hem d’oblidar mai la Grandesa de Catalunya i de la seva gent).
... ara ens cal anar MÉS UNITS QUE MAI, perquè mentre recordem que compartim un futur sobreviurem... en circumstàncies excepcionals... ens calen accions excepcionals, i també gent excepcional!
... ens trobem davant moments únics en la nostra història, i per tant, ens cal una actitud de màxima implicació i compromís per superar aquests obstacles i fer front a aquests temps tan transcendents que ens ha tocat viure perquè de nosaltres, i només de nosaltres, en depèn el nostre demà!
No tinc cap dubte que Girona se’n sortirà... mireu, la nostra Empresa i la nostra Fundació no serien el que són si no fossin gironines de soca-rel. A Girona hi hem trobat la combinació perfecta de gent bona (amb talent) i bona gent (amb cor), així com la iniciativa, l’empenta, l’esperit creatiu i la Catalanitat per ser qui som i com som... Girona és el nostre segell i la nostra personalitat, així com ho són les Fires i Festes de Sant Narcís que, a l’igual que la nostra organització, en 50 anys també han passat de la tradició a la disrupció...
... Amb el meu germà Sisu, i segur que també molts de vosaltres, encara tenim el record ben viu d’aquelles “Ferias y Fiestas de la Inmortal Ciudad de Gerona” de principis dels anys 70... eren les fires de la infància... eren les fires on els pares ens portaven a les atraccions de la Devesa a veure unes barraques que semblaven sortides del NODO... les tómboles i les parades del tir amb sostre de lona, els “caballitos” que pujaven i baixaven, un tren de la bruixa que feia por de debò, i les extravagants casetes amb misteris i fenòmens com la “mujer serpiente” o el “monstruo de Guatemala”, que no ens vam acabar mai d’empassar!
... Era també una setmana de Certamen Agrícola y Comercial, sempre amb un munt d’animals vius i tractors “vintage”... era el temps del diari Los Sitios i de les “corridas de toros”... del circo PRICE, amb feres vives, i de la Pinito de Oro... eren els temps dels “entoldados” d’en Barris... de les desfilades de majorettes... de la petanca i el tir al plat a la Devesa... i, com no, dels concursos de pintura infantil o la competició de l’Atleta Completo que organitzava puntualment el GeieG...
... en definitiva unes fires d’una senzillesa càlida i entranyable que portem escrites al bell mig del nostre cor... fires que contrasten amb el poliedrisme de les d’avui, amb més de 200 actes programats i on, sense oblidar la tradició,... la disrupció, la cultura i la creativació hi tenen un protagonisme molt rellevant. Però, tot i l’evolució del pas dels anys, les Fires de Girona han estat úniques, i són úniques, perquè són les nostres...
Aquests dies la ciutat esclata d’activitat i d’alegria... la tecnologia, les llums i els colors ens omplen d’un no sé què?
Les Fires de Girona ens apleguen, ens fan vibrar, ens fan viure, ens engresquen i ens enamoren...
... que la llum, els firaires, els diables, els gegants, els capgrossos, els castells, els músics... surtin a escalfar perquè surten a jugar... és temps de Fires... és temps de Sant Narcís!!!
Gironins, gironines des de la Fundació METALQUIMIA us volem desitjar unes MOLT BONES FIRES... i ara, abans d’ una petita sorpresa que us hem preparat amb la Simfònica de Cobla i Corda, us voldria demanar que crideu ben fort amb mi... VISCA GIRONA... VISCA SANT NARCÍS!!!
Podeu sentir el pregó sencer a aquest enllaç:
